dimecres, 16 de maig de 2012

Santa Coloma a Tv3

Es tracta d'un programa de quasi bé una hora. Diferents persones de Santa Coloma expliquen les seves vivències en relació a la ciutat. Si el voleu veure, cliqueu al play

divendres, 23 de març de 2012

Pdf sobre El Magnetisme

Hola amics, Eva, la mestra en pràctiques ha fet un powerpoint sobre el magnetisme. Baixeu-vos el pdf clicant aquí i estudieu força.

dimarts, 21 de febrer de 2012

divendres, 17 de febrer de 2012

El Vals de la novia.



Així de bé ens queda aquesta dansa tradicional. No piquem de mans per darrere de la parella per que així ens sentim més còmodes.

dijous, 29 de desembre de 2011

Imagine



Writer: LENNON, JOHN 

Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people living for today

Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people living life in peace

You, you may say 
I'm a dreamer, but I'm not the only one
I hope some day you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people sharing all the world

You, you may say 
I'm a dreamer, but I'm not the only one
I hope some day you'll join us
And the world will live as one

dilluns, 28 de novembre de 2011

Cançó de Nadal

dissabte, 26 de novembre de 2011

FER ESPORT ES EL MES ADEQUAT PERO DE VEGADES....

L'altre dia fent taewondo em vaig fer mal i resulta que que m'he trencat l'artell. Sort que ha sigut la mà esquerra. Però el bo te una cosa dolenta, no puc fer esport. A mi m'agrada molt i he d'estar estar 3 o 4 setmanes. Ja he estat una setmana i ha sigut una eternitat.

L'altre dia vam fer l'amic invisible i m'ha agradat qui m'ha tocat, espero que el dit es possi bo i que arribi d'hora l'amic invisible per saber qui m'ho fa. Adéu, fins un altra.
ANDREA GALVEZ

El treball d'angles


This is a painting by Leonardo Da Vinci.
It is 527 years old. Leonardo Da Vinci was an Italian artist. The painting is the birth of Venus in ocean. In this painting there is a Venus, beside the clam there are flowers, palm trees and angels. Da Vinci always used bright colours.









By Andrea and Natalia

divendres, 7 d’octubre de 2011

Les vacances han estat acabades

El 12 de setembre va ser el primer dia de classe.
A la porta,me'n vaif recordar de quan erem petits i ara ja estem a sisé.
Tenia moltes ganes de tornar a l'escola i veure als amics.
A la columna ens esperava l'Angelines, la tutora i la Ivanna, a punt per començar.
Ens vam seure amb qui vam voler, jo vaig seure amb el Rubén.
Mentre la tutora ens repartia els llibres, no tenim ganes de treballar, només de parlar i parlar.
A l'hora del pati tots vam estar parlant i explicant les nostres aventures, que vam viure a l'estiu.
Per la tarda vam estar fent plàstica.
Aquest primer dia de classe, va estar genial.

El primer dia de classe

El primer dia de classe va ser molt especial per a mi.
Quan em vaig despertar vaig esmorzar una miqueta, peró, no molt perquè estava molt nerviosa. Quan vaig arribar i vaig veure els meus amics em vaig quedar bocabadada. Uns estàvem molt alts, uns altres estaven molt grans i lo primer que els vaig preguntar quan els vaig veure va ser : Escolteu-me que heu pres per estar així? Els vaig donar una abraçada i vam entrar al col·legi. En la fila ens estava esperant l'Angelines i la Ivanna. Desprès quan vam arribar a classe ens vam seure i la Angelines ens va explicar que aquest any som els mes grans de l'escola i que hem de fer moltes coses noves com: presentar el Pupú, presentar els jocs florals, la castanyada, el Nadal...etc i moltes coses més. Però el primer que havíem de fer era presentar el pupú i al Samuel,  a l'Aitor, al Raúl, a la Dafne, a l'Andrea i a mi ens va tocar presentar-lo i només teniem una hora i mitja i havíem de grapar-lo. Ens vam divertir molt. A l'hora del pati ens vam explicar les nostres vacances i ens ho vam passar pipa. A la tarda ens van donar el nou horari i els llibres. Vam fer una miqueta de plàstica. Les vacances s'han acabat!

divendres, 27 de maig de 2011

dimarts, 26 d’abril de 2011

dijous, 10 de febrer de 2011

Waaaaaka!!



Això és marxa!!
Dedicada al Joan Martí. Gràcies pels consells... No sé si estarà ben sincronitzada.
Alex Paquico: He trobat fotos noves del futbol.

dimarts, 8 de febrer de 2011

Fotos dels equips de futbol



Clicant a sobre de la imatge teniu accès a la pàgina on estan desades les fotos. Des d'allà podeu baixar-les (Descarrega) i imprimir-les. Si les voleu en paper de foto, per 2 €, apunteu-vos a l'Ampa.

dissabte, 25 de desembre de 2010

dimarts, 16 de novembre de 2010

dimecres, 13 d’octubre de 2010

dimecres, 29 de setembre de 2010

La caiguda dels gegants, de Ken Follet.


Aquest llibre que m'estic llegint té més de mil pàgines i és molt interessant.


Circus Circe a Santa Coloma

dimarts, 25 de maig de 2010

dilluns, 24 de maig de 2010

Trobada d'escoles a Sant Adrià








100422besos

Aquesta miniatura és un enllaç a l'àlbum amb totes les fotos penjades.

dijous, 11 de març de 2010

El pegament

El pegament

El pegament refresca la ment

perquè pots fer mil coses amb ell.

Té forma de tub

I fins i tot enganxa els cucs.

Amb ell pots enganxar

mils de coses a l’atzar

però no el toquis amb la

perquè ell t’enganxarà.

Marina

dimarts, 9 de març de 2010

La bruixa negada

En el pais dels contes, hi vivia una bruixa que es deia "la bruixa negada". Com que era tan negada quan va fer un examen,el examen de les bruixes 3! es va equivocar d'encanteri i va convertir a la seva tutora en una rateta, una rateta molt petitona, i la professora la va suspendre. Quan va arribar a casa li va explicar al pare, tot el que havia succeit i ell, li va treure els seus poders com a càstig. La bruixa molt empipada va marxar de casa, va agafar la catifa voladora del seu pare i va empendre una aventura per trobar-los.
Va marxar cap el bosc i quan hi va arriba va veure una planta que parla-va i que era molt savia! li va dir: Que et passa, perque estàs tan trista?Perque el meu pare m`ha tret els poders màgics. Ah! jo sé com pots tornar a recuperar-los..
Anant pel camí et trobarás un gat amb bigotis d'or, i ell et donará les pistes per trobar els teus poders.

Va marxar caminant i es va trobar el gat i li va dir: M'ajudarás a trobar els meus poders màgics? -Si, t'ajudaré però hauràs de buscar la clau d'un bagúl màgic que es troba en un jardí encantat. Has d'anar amb compte, perquè hi ha un cranc amb pinces de ferro que el protegeix.La bruixa va seguir les instruccions del gat amb bigotis d'or i se'n va anar cap el jardí encantat. Al arribar al jardí va veure la clau, però quan estava apunt d'agafar-la va sortir un cranc amb pinces de ferro davant d'ella. Ella li va preguntar: - Sius plau, que em donaries la clau del bagùl màgic? - No, va respondre el cranc. No té la donaré!- Perqué no?-va preguntar la bruixa,.- Perqué a lo millor ets un lladre que et vols quedar amb la clau!
- No, jo, no sóc un lladre, solament sóc una bruixa que vol recuperar els seus poders màgics!-va respondre la bruixa. El cranc al escoltar tot el que deia la bruixa, es va posar molt trist i li va donar la clau a la bruixa, ella li va donar les gràcies. Amb aquella clau va poder obrir el bàgul que tenia a dins els poders màgics. Els va agafar se'ls va posar i..., ...ja tenia els seus poders!Quina sort!
Va agafar la catifa voladora del seu pare i se'n va anar cap a casa. ¡FI!

Carla

divendres, 26 de febrer de 2010

La kufya

                                                
 Hem buscat informació a sobre la kufya.

És un mocador palestí que ara nosaltres l'utilitzem com un complement de vestir que fa un parell de temporades que està de moda. Aquest mocador ja s'havia posat de moda als anys 80, els joves els portaven tal com fem avui en dia. Tenen un dibuix geomètric negre o d'un altre color. Buscant a Internet hem descobert que aquest mocador té un significat polític. Els hippis el van començar a portar en solidaritat amb la lluita de Palestina contra l'ocupació indeguda de Israel en les seves terres. Es va convertir en un símbol de totes aquelles persones que es consideraven progressistes. Altra gent el veu com un gest antijueu ,com simpatitzants dels terroristes....com tendències polítiques d'esquerra...... Antigament el portaven al desert de Jordania o entre les tribus Beduines per protegir-se de les altes temperatures del desert. És molt freeqüent també a Yemen, Aràbia Saudí,Iraq, Siria i Líbano.

Turista català a Petra Alhusseini el va fer portar obligatòriament als homes, inclòs castigant amb la pena de mort si no el portaven. I nosaltres el portem perquè ens agrada i perquè ens abriga el coll quan fa fred.

Ha estat interessant la investigació.


 

Ruth i Tania

      

dimecres, 24 de febrer de 2010

Entrevista a Núria Parlon

Entrevista a Núria Parlon


Projecció de diapositives



Aqui teniu les fotografies que hem fet mentre entrevistàveu a l'alcadessa de Santa Coloma. Núria Parlon ens ha atès molt amablement. El contingut de l'entrevista el tindreu al proper Pupú. Per respondre a preguntes sobre les obres ha vingut el senyor Esteve Serrano, 3er tinent d'alcalde i encarregat de l'àrea de Serveis territorials.

divendres, 12 de febrer de 2010

Acomiadament del col.legi Banús

Sóc l’Adil, i faig aquesta carta per tots vosaltres els meus companys de la classe de quart.
Heu estat els meus companys des de p- 3 fins quart i m` heu ajudat molt.
Estic molt content d`haver estat amb vosaltres tots aquets anys, us trobaré molt a faltar. Espero que no us oblideu de mi . Algunes vegades potser ens hem enfadat però després sempre hem tornat a ser amics.
He tingut quatre senyoretes : la Josefina, la Teo ,Teresa i la Núria . Totes m`han agradat i m`han ensenyat moltes coses . M`han castigat quan he fet coses que no havia de fer o no he complert les normes , m`han ensenyat a reflexionar i a portar-me millor i m`han estimat molt .
Jo també els estimo i els recordaré sempre.
Adil Hussain

dimarts, 29 de desembre de 2009

divendres, 4 de desembre de 2009

Els confortables.


Pares icona del Catàleg©, els confortables també estan molt units, tret dels models escocesos, pota de gall, nariu de serp (novetat). Models "clicclac", amb unes esgarrifoses fundes inamobibles i llenceria llades. No se sap de cap nen que hagi quedat decebut des que van ser creats.

Coixins i coixinets variats: durs, tous, pessigollers, cantaires, murmuradors, narradors de contes. El restaurantrefigerador passejador sempre està ple. Mantes vivents, escalfadores, acollidores i malcriadores. Temperatura automàtica. Sistema Seguritoli©. (Si el llit està ocupat, no es pot plegar). Paraulotes de llana porlar de l'Àfrica i de vellut de pillastre.

Autèntics sofà llits vivents, aquests pares tenen una sola idea al cap: evitar tot el que pica, colpeja, rasca, molesta i fa la vida intolerable i dolorosa. Estan sempre a punt de rebre un nen als seus braços o de desplegar-se per ell; els encanta passejar-lo tranquilament. S'han de provar abans de morir!

dimecres, 2 de desembre de 2009

Els discrets.


Pares d'un model inutilitzable, els discrets estan molt units per la vida. Parlen sense fer soroll, tenen un somriure delicat, l'oïda fina i un caràcter dolç i tranquil. Dormen sense roncar i porten una gorra amb borla per anar a dormir. Pensats per a nens sensibles al soroll.

Martell-silenci, afaitamots (per a converses silencioses), cinturó d'invisibilitat. Cria de sabatilles. Col·lecció de vànoves, matalassos de ploma, edredons i cobrellits embuatats. Paraulotes minúscules.

Els discrets, que són molt tímids, no discuteixen amb ningú, ni tampoc quan estan sols. Són uns excel·lents fabricants de nius flonjos al fons d'una llodriguera flonja al cor d'un turó flonjo. Quan tussen fan el mateix soroll que quan una aranya bebè es fa un pet. Són uns cuiners i uns pastissers fantàstics. Els seus formatges de llet de balena tenen tanta fama com els seus pastissos de groselles sense llavors. Els encanta ajudar, anar a comprar per als veïns i cuidar dels seus fills

dimarts, 1 de desembre de 2009

Els aventurers.

Obrim el catàleg; ens trobem amb uns pares aventurers. Fixeu-vos què ben equipats que van...
T'agradarien?


De caràcter agradable i constant, els aventurers no temen ni la pluja ni les grans ventades. Tenen una vista penetrant (precisa fins a 111 km!), un somriure acollidor i sempre troben solució als seus problemes i preguntes a les seves respostes.Rarament s'enrabien, però si ho fan, sempre són divertits.

Moltes butxaques, de totes mides, amb cremalleres de seguretat, enllumenat interior i vores hermètiques. Maleta seguidora. Seient amb respatller. Nicroscopi de camp. Motor de vent collacaps. Navalles suïsses, belgues i de Pirineu. Piragua plegable. Desvariador multifunció. Tenda catàleg: saló-menjador tres habitacions, sala d'estudi de jocs, piscina i jardí. Lector multimèdia. Internet. llits automàtics. Manual de conversa amb ocells. Diccionari de rastrejar passos. Diccionari Català-Estranger. Galetes vitaminades, alimentació biològica, medicaments no trangènics, tissanes de plantes vegetals, motlles i cassoles. Paraulotes de viatge. Localització permanent per ONEKESSON.

Aquests pares amb encants són exploradors. Els agrada descobrir països desconeguts i visitar tot el que es pot visitar: castells, museus, monuments, coves, fires, brocanters, teatrins, magatzems de joguets i de material de càmping. Els aventurers no paren fins a la nit, quan estan cansats. Aleshores busquen un lloc per menjar i dormir. Construeixen una cabana o es munten una tenda de campanya , preparen un foc de camp amb llenya i cuinen u suculentíssim àpat d'aventura. Per a nens a qui agraden les sorpreses i els canvis.

(Del llibre "Catàleg de pares" de l'editorial Corimbo).

Catàleg de pares, de Claude Ponti.




Els teus pares són pesants?

ploms, avars, enganxosos, peluts, picants,
carregosos, insuportables i relliscosos?

CANVIA !

Són rondinaires, xerraires, fastigobavejants,
burilladenazants, mejambneteslesmans?

CANVIA !

T'avorreixen, són insuportables,
no t'escolten, t'endrecen l'habitació,
et trepitgen les joguines, es neguen a deixar-te la casa
i se t'emporten de "capsdesetmana"?

CANVIA DE PARES!

(Del llibre "Catàleg de pares" de l'editorial Corimbo).

Quin llibre més bonic! Però em sembla que els nens de quart mai voldrieu canviar de pares. Encara que imaginar-ho pot ser divertit.

Argimiro

dilluns, 23 de novembre de 2009

no ho oblidaré mai........

Andrea Gálvez Cruces
Divendres 5 de novembre de 2009

No ho oblidaré mai.....


Aquella tarda, el vol dels ocells i el color dels núvols, anunciaven que aquell dia no s'oblidaria fàcilment.
La Roser, asseguda al sofà, assaboria una tassa de te amb llimona quan de sobte...va sentir un crit i es va abocar a la finestra. No hi havia ningú, el crit semblava que venia d’ una casa veïna. Es va tornar a asseure i va sentir un altre crit va anar a la casa de la seva veïna Clara les dues estaven en la mateixa situació. Molt espantades van anar a cridar a la guàrdia civil i li van explicar el que passava .Un agent els va dir: aniré am vosaltres a veure si es veritat. Quan van arribar a casa de la Roser, van veure la casa feta un desastre. El sofà tirat pel terra, el gerro de la seva besàvia trencat, el marc que va fer la seva rebesàvia trencat i el vestit que va dissenyar la seva rerevesàvia estava fet miques. Ella, es va posar molt trista i va començar a plorar. El policia va dir tenim que trobar a aquest intrús. Van sentir passos a les golfes, van pujar les escales i van veure un extraterrestre. Era verd fastigós lleig i feia molta pudor, de sobte, van sentir un soroll. Era d’una nau espacial, els tres es van abocar a la finestra i van veure com s’emportaven a tota la gent del poble i només quedaven ells tres. La primera que se’n va emportar va ser..La Clara! Ai mare meva! van reaccionar tots dos alhora. Poc desprès va aparèixer una altra vegada la nau i ells ja es van donar per vençuts i van pensar que el més pràctic donat la situació era entregar-se i reunir-se amb tots els demés del poble.......a veure que passaria.....

Excursió a Cosmocaixa


El dia 10 de novembre les classes de tercer i quart vam anar a Cosmocaixa ,al museu de la ciència que està a Barcelona. Quan vam arribar vam anar al planetari: Ens van ensenyar el sol, la lluna, les estrelles i els planetes. A mi em va agradar molt quan es movia la pantalla que hi havia al sostre. Vam aprendre que les estrelles es mouen però que n’hi ha una que no es mou mai i sempre està indicant el nord, és l’estrella polar. També vam observar els diferents aspectes de la lluna quan els raigs de sol l’il·luminen, llavors a la terra es veu una part de la lluna. Segons com està il·luminada pel sol, canviava el seu aspecte. La podíem veure sencera (lluna plena) o només una part. També hi ha constel·lacions: la ossa major, la ossa menor, el carro, el caçador i els seus dos gossos... Les van localitzar totes al cel del planetari.

N’hi ha moltes més amb formes molt boniques i cadascú quan mira al cel pot veure diferents formes.

Després de dinar vam anar a la sala de la materia. Allí vam poder tocar, observar el que pasava quan tocavem alguna cosa o alguni vam tocar botons sentar-nos en un loc i aixecar coses, observar i divertir-nos. Ens vam divertir tots i jo també i m’ho vaig passar molt bé!

dilluns, 9 de novembre de 2009

Hola, sóc l'Ona!

Ara tinc un mes i mig.
M'agrada pensar i passejar amb la mare per tot arreu.
Us envio una abraçada ben gran!!

dimarts, 3 de novembre de 2009

Halloween

divendres de la semana passada els nens de quart vam fer Halloween disfresant-nos de (vampirs, monstruos, esquelets, bruixes...etc) Jo em vaig disfressar de vampiresa. Teniem que anar a les classes en dos grups, uns a cinqué i sisé i els altres a primer, segon i tercer. Quan arribavem a les classes teniem que dir una rima en angles, i despres ens donavem caramels.
Ara us explicaré una de les tradicions que fan els Anglesos aquest dia de Halloween:
Una de les tradicions relacionades amb la adivinació, que es practica durant aquesta nit, consisteix en pendre una poma i situar-se d espatlles a un mirall en una habitació iluminada solament amb la llum d'una espelma. A continuació s'ha de tallar la poma en nou trossets i menjar-ne vuit d'aquells, llençant el nové trosset per a dalt de l'espatlla. Despres s'ha de tornar a tombar el cap per sobre de la mateixa espatlla per obserbar el mirall: En ell apareixerà algún simbòl o imatge com a resposta a la pregunta que se s'havia formulatsaia formulat. Una tradició per a les dones es pelar una poma enfront d'un mirall iluminat per un canelobre. La legenda
explica que si es pela la fruita i la pell queda en una sola tira, el mirall ens mostrará la imatge del deu futur marit.
El origen del (Trick or Treat):
Una altra tradició molt arraigada en E.E.U.U. es la que es reconeix com " llaminadura o espant"(Trick or Treat). Com es sabut, a la nit de Halloween els nens Americans es disfressen de sers monstruosus i piquen a les portes dels veins donant-les a elegir entre donar-les una llaminadura,o
donar-les un espant i llençar-les globus de farina.


Happy Halloween!!!

dilluns, 2 de novembre de 2009



halloween

Els nens i nenes de quart vam representar per grups el halloween a les altres classes. Tots els nens i nenes estaven disfressats de personatges que fan por com per exemple de monstres, de bruixes de fantasmes etc. Jo anava disfressada de bruixa.Vam fer dos grups .Un anava a 1er 2on i 3er i el segon grup anava a 5è i 6è. Jo vaig anar al cicle superior.Tots els nens i nenes ens van donar caramels que vam guardar dins d'una bossa que havíem fet a anglès amb la Gemma. Quan vam tornar a la classe vam deixar tots els caramels que teniem a sobre de la taula i la Núria amb la Gemma ens va repartir a cadascu uns deu caramels. Per la tarda vam jugar a jocs de taula i ens vam menjar castanyes i si a algú no li agradaven la Núria ens va dir, que portéssim una fruita . Jo he portat castanyes.
BON HALLOWEEN!!!!!

dilluns, 26 d’octubre de 2009

"Perla i el elfo del parque "

Este libro trata de una hada llamada Perla que vivia en el parque de la alegria.Vivia en una casita que era un caparazón. Una tarde cuando Perla cerró las cortinas , ella escuchó una vocecita y se encontró con un elfo y ràpido le sentó en su sillon favorito, le arropó con su manta y le dió un trago de su sopa de girasol que le sentó muy bien. El elfo le explicó lo que habia pasado una noche que durmiendo escuchó un ruido muy fuerte , se asomó y vió a un hombre gigante que venia con una sierra y cortó un àrbol del parque. Perla por la noche le dejó que se quedara a dormir para ir a la mañana siguiente a buscar casa. Le hizo un jersey a rayas. El Elfo queria quedarse en casa de Perla a vivir però en el caparazón solo cabia uno. Así que se fueron a buscar casa por el parque. Fueron a muchas casas peró nadie le quiso coger y quedaron agotados .Perla le dijo yo voy a cocinar y el dió una vuelta por el parque. Se encontró unos ratones y el elfo dijo¿ sabeis de alguien que me pueda alquilar una casa? Ellos le dijeron que le podian alquilar una y le encerraron en una alcantarilla.Los ratones le hicieron limpiar o sino no salia . Perla estava preocupada lo fue buscar y se lo encontró encerrado. Ella utilizó su magia y los ratones salieron corriendo. Elfo al final encontró una casa para el solo y siempre más fueron amigos.

Les fades verdes

A les fades verdes no se les pot veure a simple vista, però les diminutes fades verdes protegeixen cada un dels boscos de la Terra. En aquesta història les fades de la muntanya del Castro estan a punt de desaparèixer a causa d'un gran foc.
Un dia la Diana s'aixeca del seu llit i olora un fum molt estrany, corre depresa fins a la finestra, i veu que la muntanya del Castro(la muntanya del seu pare) s'estava cremant.
Ella molt disgustada vol anar al bosc a veure com està tot, pero no s'atreveix a preguntar-li, i li demana a la seva avia.Va al bosc i troba una cosa molt estranya... ...Una fada!!!
Aquest llibre m'ha agradat molt, me'l van regalar pel meu aniversari quan vaig cumplir 8 anys.
M'ha agradat molt.Us el recomano si no sabeu quin llibre comprar o llegir.
Carla.

"el cuc que va poder ser rei"

Aquest llibre tracta de la historia d'un cuc que va arribar a ser rei
Un dia pel terra d'un castell on vivien els reis va sortir un cuc. El van batejar amb el nom de Bòmbix. Ell deia que només era un cuc normal i corrent però
volia ser rei. Al rei li va donar un infart i es va morir. Tots els habitants del poblat es van preocupar per que no tenien rei. Al cap del temps va tenir un amic que es diu Be-arju. N'hi havien 3 angelets que es deien Demosteri, Leovigild i Terceni, tots tres eren molt cruels. Ells eren els fills de l'ex-rei. En Be-arju li deia a en Bòmbix: Que tots tres, es a dir en Leovigild i aquells els estarien seguint per matar-lo. Al cap d'un temps va haver-hi una petita guerra entre els tres, en Bòmbix i en Be-arju. Quan va acabar tots tres de'n van anar contents per la seva victoria. Ells havien fet un pacte que era: si guanya en Bòmbix ell seguiria sent rei si no els tres serien els reis i a en Bòmbix el matarien. Però en Bòmbix es va enfadar i els va dir: No, demanem la revancha! En Leovigild va dir: Dacord però estareu sense comprar res de menjar fins que lluitem, es a dir fins que passin 3 setmanes. Quan ja quedava un dia els quedava molt poc menjar i el tenien que compartir entre tots els del poblat, llavors en Leovigild va dir: Us rendiu ara? Nooo! Encara queda un dia i jo crec que podrem sobreviure amb poc menjar. Tu mateix perquè al final la gent es posarà dels nervis i et matarà. Va arribar el dia de la guerra i va guanyar en Bòmbix i en Be-arju. Tots es van quedar contents menys aquells pesadets que ja coneixeu.En Bòmbix es va quedar sent rei fins que va morir. Jo us recomano que compreu el llibre per que és molt bonic.

divendres, 9 d’octubre de 2009

felicitats Elisabeth

Fa 19 dies L´Elisabet va tenir una filla que es diu Ona és molt bonica i petitona.
Quan la vam veure estava dormida pero l´Elisabet diu que té els ulls com taronges d'overts però que encara no hi veu només veu ombres i colors molt brillants com el color vermell.Si ho llegeixes espero que t´agradi el comentari.Raul

Tenerife

Aquestes vacançes he anat a Tenerife.
El penúltim dia vaig anar al Siam Park, i ara us explicaré que es això per que si hi voleu anar que aneu ven informats.
El Siam Park es un parc d'atraccions aquàtiques que serveix per divertir-se. A l'entrada hi havia l'atracció més forta de totes.Era una molt alta de 3m.assaves per un tub hi arribaves a fora tota l'estona anaves lliscant sense cap ajuda de res.Va ser una experiéncia molt divertida

Hola Ona

Aquest any ha nascut la filla de L'Elisabet i es diu Ona.
Jo estic molt contenta perquè la setmana passada va venir a visitar-nos al cole i la vam conéixer.L'Ona es molt petita i bonica.
Com que no pòdia fer-nos música ha hagut de venir una professora nova que
es diu Cristina.
També ha vingut un altre professor que es diu Victor que ens fa moltes cosses castellá,medi i gimnàstica.
Jo aquest any m'ho l'estic passan molt bé. Marina

Començem un nou curs

Aquest any estem a 4t l'últim any del cicle mitjà.Tenim una nova profesora de música que es diu Cristina.Aquest any som els més grans del passadis i hem de comportar-nos molt bé baixant les files per donar exemple als altres nens i nenes més d'altres cursos més petits.
El bebé de la Eli ja ha nascut.És una nena i es diu Ona.Nosaltres ja la coneixem.
Ens la va portar a clase perque la veiessim. També la va passejar per la clase i semblaba una nina de tan petitona i bonica que era. Estava dormint i no li vaig poder veure els seus ulls que segur que serien molt macos.Tenia uns peuets molt petits i estava rodoneta,deu mamar molt....
El 12 d'agost va ser el meu aniversari va venir L'Andrea i el Ruben de la classe. El que més em va agradar va ser una càmara i una samarreta del barça amb el meu nom i un collaret d'or. M'ho vaig passar molt bé.
Si llegeixes això Elisabeth, molts petons.
Comque la Itziar no havia acabat d'escriure he acabat jo aquest escrit. Sóc el Ruben i us vull dir que aquest estiu m'ho he passat molt bé i he fet moltes coses i m'he trobat de causualitat a molts amics

dilluns, 14 de setembre de 2009

Salutació als amics de quart.

Ja hi tornem a ser. Us pensàveu que no s'acabarien mai, les vacances. M'ha dit la senyoreta Núria que té moltes ganes de fer coses al bloc, a més a més, em sembla que aquest any teniu més hores...

Srt i la feina.

Argimiro

divendres, 19 de juny de 2009

dimecres, 10 de juny de 2009

Cantata de tercer

La nostra cantata

Avui dia 20 hem anat a cantar a l’ església major.
Cantaven set escoles de Santa coloma.
Els nens que cantaven eren de tercer i quart curs.
El tema de les cançons eren dels sentiments i emocions cançons per créixer.
Per a tots la cançó més difícil va ser la de tinc por perquè deia paraules estranyes i també ens costava pronunciar algunes paraules.
La que més ens va agradar va ser la cançó de la felicitat perquè era molt divertida i feien una mini coreografia molt bonica.
Hi havia molts dels nostres familiars a l’ església.
Al principi estàvem molt neguitosos i després ens va sortir molt bé.
Al final tots ens van felicitar de lo bé que ho vam fer.
Ah! També hi havia uns nens de sisè curs que eren narradors i explicaven com es van inventar les lletres de les cançons i la història.

Samuel i Andrea de 3r

el meu gat

El meu gat

Jo tinc un gat petit. Me l’ha donat un amic del meu pare.

El meu gat es de color negre i gris.

És molt carinyós però encara li fa por que el toqui.

S’amaga a sota del llit perquè encara no ens coneix.

Quan estic al llit el toco i em xupa el dit.

Es molt bonic i jo estic molt contenta de tenir-lo a casa amb tots nosaltres.

El meu gat es diu COCO.

Noemí

Excursió al zoo

Excursió al zoo
















El dilluns 25 de maig del 2009 vam anar al ZOO tercer i quart del col•legi Banús. Hi havien uns monitors que ens anaven explicant una mica la vida dels animals. La monitora que ens explicava les coses es deia Laia, i els ajudants es deien Carol i Àlex. Primer vam anar a una sala on hi havien animals domèstics.. Vam agafar un conill, un conill d’indi i una cobaia i els vam tocar. També vam tocar ratolins i vam veure que d’un ratolí sortien uns 10 o 11 fills. També ens va ensenyar una cacatua. Aquella cacatua la va comprar una senyora i com que veia que la cacatua estava molt avorrida i s’arrencava les plomes, va cridar al Zoo i se la van emportar i la van ajuntar amb una altra. Ella, es deia bonica i com que seguia avorrida arrancava les plomes de l’altra cacatua i les van tenir que separar. La bonica, escoltava que els nois amb els waldkitalquis es deien ei, que passa? i ho va aprendré a dir. Desprès vam anar a un terrari i vam tocar una granota, un llangardaix, una salamandra, una tortuga i una serp. Ens vam haver de rentar les mans perquè com que tenen la pell nua els podíem contagiar algun virus. A la majoria de la classe el que més ens va agradar va ser l’espectacle dels dofins i el de les foques marines. Ens ho vam passar molt bé. Ah! La monitora ens va explicar que no podem tenir segons quins animals a casa perquè per més bé que els cuidem no estan en el seu medi.

Ruth i Carla

divendres, 24 d’abril de 2009

el meu viatge

El meu viatge

Jo vinc de Rússia i he vingut a Espanya perquè a la meva mare li agradava molt aquest país.
A mi m’ha fet llàstima perquè m’he separat dels meus amics i del meu germà. La meva mare, no ens podia agafar a tots dos perquè no tenia prou diners i ell s’ha quedat a Rússia amb la meva àvia i el meu avi.
Quan vam arribar, vam viure a Madrid. Allí vaig anar a l’escola i vaig fer el primer curs. Desprès vam venir a Barcelona i aquí a Santa coloma a l’escola Banús vaig començar a segon curs.
Quan van venir les vacances d’estiu jo vaig veure moltes coses boniques i interessants i estic contenta però cada dia penso amb el meu germà que té 5 anys i tinc por, que quan el vegi no el conegui perquè ja s’haurà fet gran.
A mi m’agradaria poder viatjar a Rússia per a poder tornar a veure a totes les persones que estimo i recordar tots els llocs on vaig créixer: la meva escola, el meu carrer i tots els llocs on vaig viure i créixer.
Alla

dijous, 23 d’abril de 2009

Somni o realitat

Somni o realitat

Era per la nit la meva mare em va donar de sopar aviat . Tenia molta som i me’n vaig anar al llit aviat . Era una nit de molts estels, jo viatjava en una nau especial . Estava amb al meus amics R2 y C3PO . Anaven al planeta Felucia . Al arribar vam veure que el planeta estava ple de flors gegants i espores que naixien creixien i exploraven al nostre pas.
Els habitants de Felucia ens observaven amb respecte i por . Eren una mena de flors gegants que es movien, i tenien un cap ple de cabells molts llargs í punxeguts. El seu cos era com una tija molt fràgil .Ara escolto una veu que diu... Desperta Victor petit padaguan, has d’anar a l’escola doncs be, em llevo...
Però aquesta propera nit, tornaré a tenir que resoldre un petit problema en el planeta Tatuïm...
Victor

Un viatje

A mi m’agradaria tornar al meu país, L’India. Jo vaig venir a Espanya per anar a l’ escola i els meus pares han vingut per buscar feina. Els meus pares a l’India no tenien diners i van pensar que si venien aquí a Espanya les coses els anirien més bé, però aquí no passa això. Aquí al meu pare li costa trobar feina i la casa que tenim aquí no és tan gran com la de India . Si jo pogués viatjar m’agradaria anar a algun lloc on tothom tingués to el que necessita i si algú no ho tingués que li ho poguessin aconseguir sense problemes .Si pogués demanar un desig demanaria una planta que en lloc de flors li sortissin diners. Aquests diners no serien per a mi9 sol jo el repartiria a tots els nens que els hi falta coses.

dimecres, 22 d’abril de 2009

La imaginació

A mi m’agradaria tornar al meu país, L’India. Jo vaig venir a España per anar a l ‘escola i els meus pares van venir per buscar feina. Els meus pares a l’India no tenien diners i van pensar que si venien aquí a Espanya les coses els anirien més bé,però aquí no passa això. Aquí al meu pare li costa trobar feina i la casa que tenim aquí no es tan gran com la de l’ India . Jo voldria tenir una casa gran com la de India . Vull que els pobres siguin rics i que visquin feliços. A mi m’agradaria tenir una planta que en lloc de flors fos màgica i dones diners. Amb aquests diners jo ajudaria a tots els nens pobres,els compraria joguines, roba i una casa ben gran i així serien molt feliços.

Adil

La historia de Dafne

Jo em dic Dafne perquè a la meva mare li va agrada molt el nom. El meu nom es el d’ una desa grega. La meva mare des de molt petita m’explicava la història de Dafne. A mi m’agradaria anar on viu Dafne. Jo sé una mica la seva història .Ara us l’explicaré. Dafne era una desa Grega era molt bonica. Havia un noi que es deia Apol•lo i que estava enamorat d’ella però ella no l’estimava .El seu pare al veure-la tan trista la va convertir en arbre i així Apol•lo no la va molestar mai més i la Dafne va viure feliç fen ombra a tota la gent que s’asseia sota del seu arbre i també fen les seves feines de desa.

Dafne

A mi m’agradaria ser…

A mi m’agradaria ser Santa Claus. Perquè ell el dia 25 de desembre ens fa feliços a tots, portar-nos regals. Per un moment em trasllado al seu món i ara sóc Santa Claus.
Ara mateix m’estic preparant pel dur viatge que tindré que fer des del Pol Nord fins aquí a Espanya.
Poso tos els regals a sobre del trineu i amb els rens preparats començo a volar!
Vaig passant per totes les cases del país i vaig deixant els regals. Em fico per la xemeneia i com un follet entremeliat em passsejo per les teulades i balcons de totes les cases . A totes trobo alguna cosa per menjar i agafar forces per continuar el meu viatge.Estic content perquè m’imagino la cara que faran els nens i nenes al obrir els regals...
Uf! Per fi ja he acabat i queda molt poc perquè els nens i nenes es lleven i com m’agradaria veure les seves cares de sorpresa i els seus ulls il•lusionats.
.M’agrada molt ser Santa Claus!!!

sóc una vaquera

Sóc una vaquera!!!!!
A mi m’agradaria ser una vaquera i viatjar a l’oest.
Anar a molts llocs amb el meu cavall.
Jo crec que anar al trot i al galop és molt divertit
També és saludable respirar l’aire gens contaminat.
Per a mi és molt agradable sentir la gespa fresca els crits i sorolls dels animals...veure sortir el sol....
cada mati quan em llevo, pensar que no necessito res més per ser feliç només la tranquil•litat del paisatge.
Tania

La volta al món en 80 dies

A mi si em deixessin anar de viatge m’agradaria anar a fer la volta al món en 80 dies. Per conèixer que mengen on viuen com s’ho fan per arreglar les seves cases i altres coses a tots els països. Aquest viatge m’agradaria fer-lo amb avió. Al primer lloc on m’agradaria anar és a Madrid per que allà a l’estiu hi ha l’agua Leon que es molt xupi. Desprès voldria anar a Andalusia perquè és el poble on va néixer la meva mare i m’agradaria conèixer-lo. També m’agradaria anar a Alemanya perquè allà estan els meus cosins segons i m’ho passaria molt bé i així de país en país donar la volta al món. Quina experiència més interessant seria.... com que això no ho puc fer ara perquè sóc petita i no puc viatjar sola aprendre a fer-ho llegint molts llibres i imaginant-me que estic en aquell lloc i fins i tot dintre d’aquella història del llibre i per passar-m’ho més bé pensaré que jo sóc la protagonista.
Ana.

dimarts, 21 d’abril de 2009

Quin viatge!

A mi m’agradaria anar a la selva per a poder estudiar els animals i les plantes i un alga molt estranya i amb molts poders que hi ha a la selva.Un dia em vaig despertar al mig de la selva. Primer em vaig aixecar i vaig veure una lupa i totes les coses necessàries per estudiar les plantes. Mes tard vaig anar a buscar fusta per fer una cabanya per poder sobreviure. Vaig agafar fruites i me’ls vaig emportar a la cabanya. Vaig sortir a passejar amb un ocellet que vaig trobar un dia abans. Vaig arribar a la vora d’un mar i allí vaig veure un vaixell abandonat. Vaig pensar que seria divertit donar una volta en vaixell pel mar. Així que vaig agafar fusta de la cabanya i el vaig arreglar. Llavors vaig pujar al vaixell i vaig anar navegar. Havia de buscar aquella alga que tan poders tenia. per estudiar-la .
Quan estava al mig del mar em vaig posar un equip de submarinisme i vaig saltar a l’aigua . Vaig conèixer un peix que em va dir on era aquella alga que jo buscava. La vaig trobar i la vaig estudiar . Quan estava a punt de descobrir una cosa ben curiosa em vaig despertar i resulta que havia estat només un somni. Quin viatge més interessant que havia fet!!

Ruben

dilluns, 20 d’abril de 2009

Viatge al mon romà

L’altre dia quan estava al llit em vaig quedar adormit i vaig començar a somiar que jo estava a la antiga Roma.
En el segle III abans de Crist i apareixia en les arenes del Coliseu.
Apareixia vestit amb una roba molt estranya. Portava casc, escut, espingardes, braçalets, llança i espasa.
Em vaig adonar de que un home vestit igual que jo es disposava a lluitar amb mi.
Després de molt barallar – nos sense saber que passava em vaig adonar de que era un gladiador i vaig quedar guanyador.
Quan va entrar la meva mare i em va despertar.
Quin ensurt vaig tenir!


Alberto Bielsa Navarro.

El colom missatger

Un dia jo i el meu amic colom vam descobrir que la terra estava molt bruta. Vam pensar moltes coses per solucionar aquest problema i que tornés a estar neta com era abans que no hi havien tantes coses que l’embrutaven i la millor idea que vam tenir va ser fer la volta al món ,viatjar per tots els països i explicar el missatge de perquè no l’hem d’embrutar. Vam començar el viatge, vam fer les maletes i ens hem vam anar a l’aeroport primer vam anar a Londres a Paris i amb un altaveu vam anar dient la noticia. Ja han passat 90 dies i la terra ja esta neta gràcies a la nostra idea. Ara del que es tracta és de que la gent continuï col•laborant perquè el nostre planeta sigui un espai net i cuitat on tots hi puguem viure feliços.

Ruth Visier

Quan dormo, viatjo!

Jo quan dormo m’imagino que viatjo a molts llocs.
El millor moment del món es la nit quan me’n vaig al llit, allí comencen les meves aventures.
Aquesta vegada he anat al cel.
Jo no he conegut als meus besavis i no se qui són però he vist als avis de molts nens de la classe als besavis a les besàvies i a molta més gent.
Segur que a tota aquesta gent els trobaran a faltar la seva família. Estan molt contents tots i semblen molt feliços. És un món molt bonic. Jo estic gaudint de com és, tot molt blau amb núvols de cotó fluix que em gronxen per tot arreu .Jo gaudeixo molt amb tot això que em passa.


Itziar López Serrano

Jo vull viatjar…

M’agradaria viatjar per veure el món,descobrir totes les coses boniques, poder anar a l’altra banda i descobrir altres països ,diferents costums, diferents paisatges i molts menjars per tastar. A Itàlia m’agradaria anar i bons espaguetis poder menjar. A Rússia fred farà i sentiré el vent com bufarà. També m’agradaria anar pel cel com Mary Poppins amb el meu paraigües i a totes les cases poder entrar per veure que esta passant. Que divertit seria volar i volar com un ocell!


Andrea Gàlvez Cruces

Un viatge al cel

A mi m’agradaria anar al cel a veure el meu avi que ja está mort. Seria el meu millor viatge.
Voldria dir-li totes les coses que no em van donar temps a dir-li quan el tenia al meu costat. Jo em pensava que sempre el tindria i per això moltes vegades no li deia tot el que a ell li hauria potser agradat. Ara ja no hi és però jo el sento al meu costat gairebé sempre. Ell em protegeix de totes les coses que em poden fer mal i de tots els perills.
A la nit quan miro cap al cel un dia estrellat sempre veig una estrella molt il•luminada i sempre que miro aquella estrella em recorda a tu.
Sempre que vaig algun lloc jo se que tu avi estàs tota l ‘estona al meu costat.
Tu ets el vent que em persegueix,la pluja que em mulla el sol que m’il•lumina, i m’envies totes les coses bones que em passen . Gràcies per estimar-me tant jo també t’estimo molt.

Aitor Barroso

Un viatge al poble de la meva besàvia

A mi m’agradaria anar al poble de la meva besàvia que es diu Socobos . Normalment hi vaig a l’estiu i com que fa calor em banyo i nedo a la piscina. Puc anar per tots els carrers amb les meves amigues perquè pasen pocs cotxes i no hi ha perill
Al poble hi ha dos gossos que jo conec i braus que corren com bojos.
Voldria anar a banyar – me a l’estany i caçar peixos amb
una xarxa.
La meva besàvia fa molt poc temps que s’ha mort i a mi m’agradaria anar al cel i veure – la. Com que això no pot ser ,jo quan vaig al poble m’imagino que ella està allà i recordo totes les coses que feia amb ella.

Marina

viatjo a un joc d'ordinador

Viatjo a un joc d’ordinador


Jo viatjo a un joc d’ordinador anomenat Codi Lyoko.
Vaig amb uns nens que es diuen: Odd, Ulrich, Yumi, Jeremy i Aelita.
Tinc que salvar el món, perquè els monstres de Codi Lyoko ens ataquen.
Aquest viatge es molt perillós.
Jo i els meus amics intentem salvar el món però a vegades no hi podem fer-ho.
El nostre amic Jeremy ens controla.
En aquest viatge hi ha una torre activada, que afecta als monstres, per això ens ataquen.
La nostra amiga l’Aelita que està atrapada en Lyoko que així es diu el joc, també l’Aelita te que desactivar la torre activada i quan l’Aelita desactiva la torre, el Jeremy li dona a un botó del teclat i llavors tots tornem al pasat i ja estem a la vida normal.


Samuel

divendres, 17 d’abril de 2009

Per un món millor

Per a un món millor


A mi m’ agradaria viatjar pel cel i reviure a tothom, ajudar a la gent a les persones, als animals, a les plantes, als insectes i a tots els éssers vius sobretot a la meva àvia.
Si pogués viatjar al cel faria que ningú tingues accidents, que ningú sigues dolent, que ningú passes gana i ajudaria als nens que no tenen pares.
Jo ho faria tot això perquè així tindríem un mon millor i molt més bonic.
És millor viure en un món sense violència i que tothom estigui bé i no malament .
Ja sé que no puc fer aquest viatge ni amb el meu cos ni amb transport públic només el faig amb el meu cor i els meus sentiments.

Raul Prados

el poble de la meva àvia

El poble de la meva àvia i jo

Al poble de la meva àvia es Lugo una de les 4 províncies que té Galícia. Recordo encara com si fos avui el viatge que hi vaig fer un estiu. Recordo totes les coses que em van passar allí. M’ encantaria tornar-hi i escoltar el soroll de les vaques cada matí, despertar-me amb el cant dels ocells, enyoro les olors de tot el poble,sobretot l’olor de la casa, l’olor de la cuina de la tieta,dels carrers. Cada vegada que hi vaig,noto una olor diferent, agradable, una olor gallega...diferent de totes les olors...Quan vaig a veure les vaques sento que elles son les meves amigues i a vegades les enyoro. Entrar allí a la casa on dormo es per mi com entrar dins d’un palau de lo còmoda que estic. M’agradaria jugar entre els camps de panotxes córrer entre les seves tiges, amagar-me i jugar amb les meves amigues. Enyoro una caseta vella i els dos gossets que estaven al costat com si la volguessin protegir. Enyoro el poble de la meva àvia. M’agradaria viure allí per sempre i poder gaudir de totes les meravelles que hi ha.
Carla Peña

dimecres, 11 de març de 2009

Carnaval a Santa Coloma

Aquet any a Santa Coloma,han participat més de 1.300 persones en les 24 comparses de Carnaval. Desprès de desfilar pels carrers més centrics van arrivar a la plaça de l’Ajumtament on es va fer un concurs. Els guanyadors com a premi se’n van portar una cistella amb productes de qualitat gentilesa dels mercats municipals de Sta. Coloma. Aquest any s’han presentat aquestes comparses:
La gallina dels ous ferrats, Els rellotges del mercadillo, La guinardera tota una época, reciclem tots plegats, més alegres que unes castanyueles, juguem a l’un? molt bitxo, cada flor amb el seu gerro,Gramenet per Palestina, pallassos! Xoca aquests cinc, per reciclar que no quedi ,bolea bolea!!!i els hippylandia. Els premis han estat:
Comparsa mes artística;: la guinardera tota una epóca.
Comparsa més origuinal: Els rolex del mercadillo.
Comparsa mes marchosa:Juguem l’un?
Las disfresses mes originals son: Per les gallines dels ous ferrats.

Tania i Carla

dimarts, 10 de març de 2009

Carnaval a l'escola

Carnestoltes
Carnestoltes es un ninot de palla que l’ últim dia de carnaval es crema tot i que a la nostra escola no el cremem. Carnestoltes és una festa que els Romans celebraven per la fi de l'hivern i el renaixement de la natura a la primavera. Cada any al col•legi celebrem la setmana del carnaval. Carnestoltes és un personatge molt divertit que ve aproximadament a finals de febrer. El missatge que ens porta el carnestoltes és fer gresca ,no fer deures i divertir-nos molt. És una setmana fantàstica .Dos dies abans de la festa, el carnestoltes ens mana que portem el que ell digui. Són les seves ordres.Com per exemple l’any passat que verm haver de portar tots els nens del col•legi un llaç molt llampant al cap i un altre dia un davantal. Era molt divertit veure tants nens de la mateixa manera .encara que cada un el portava al seu gust. A mi m`agrada molt aquesta festa és molt divertida i màgica però també ens fan fer el ridícul. Aquest any ens ha manat un dia portar les ungles pintades i una sabata de cada manera i un altre dia portar tots un gorro de dutxa o piscina i ulleres de sol.

Andrea i Carla

dimecres, 18 de febrer de 2009

divendres, 13 de febrer de 2009

visita regidora


El divendres li vam fer una entrevista a la regidora d'educació de l'Ajuntament de Santa Coloma que també és regidora de Medi Ambient. Es diu Begonya Bellete. La vam trobar molt simpàtica i es notava que li agradàvem molt els nens perquè ens explicava les coses molt bé i ho enteníem tot. Ens va dir que tenia dos fills, en Pau i en Marc. Un que tenia 6 anys i l'altre 2 anys i que anaven a l'escola pública Salvatella i l'altre a una escola d'infants privada perquè a Santa Coloma hi falten encara escoles bressol públiques. Li vam fer moltes preguntes i ella ens les va contestar totes molt amablement.
Li vam donar les gràcies per tenir els llibres gratuïts i li vam preguntar si els continuaríem tenint sense pagar i ens va dir que si. També li vam donar les gràcies per haver-nos fet una instal•lació elèctrica nova i ara ja no se’ns pengen els ordinadors. Va venir acompanyada d’un ajudant seu que es deia Àngel Oreja que ens va ensenyar una foto del seu gos que tenia 6 mesos i el nas xafat. La portava al seu mòbil.

Itziar i Andrea

dimecres, 28 de gener de 2009

El porc espantat

El porc espantat

A la casa de la senyora Maria va venir un visitant molt especial .Van trucar a la porta i al obrir va veure al seu net del poble que portava un porc dins d’un cistell. Era el seu regal de Nadal per tota la família,com que havia de ser un regal original....
El van deixar en un racó del menjador i tota la família l’observaven bocabadats. De sobte,el porc va començar a cridar i tots es van espantar molt. Van pensar en deslligar-lo perquè estigues més a gust i no cridés. El porc al veure`s lliure va començar a córrer .Ells espantats també corrien i el porc darrera seu. Un veí al sentir tan xivarri va trucar a la porta i quan van obrir el porc va aprofitar per escapar-se escales avall. El senyor de la casa i el seu fill van anar darrera seu per agafar-lo. Van arribar al carrer i el porc esverat va travessar la carretera en el moment que passava una moto i el va atropellar. Sort que només li va agafar la cua..... El porc va quedar al terra mig estabornit. El van agafar i el van portar al veterinari per curar-lo i només pensaven en com tornar aquest regal que els havia portat tants problemes ......i tots van pensar que no calia ser tan original fent regals que era millor fer els de sempre.

Albert Rodríguez

Excursió a Barcelona

El palau de la música.

El dimarts passat vaig anar al palau de la música de Barcelona amb els nens de la classe de tercer i quart. El palau és molt maco. Totes les parets estan decorades amb dibuixos de colors molt vius. Al sostre de la sala principal hi ha un llum preciós que sembla un plat volador. Està pintat de molts colors i està ple de dibuixos molt petits.
L’espectacle que vam veure es diu “Tocs de Copla”.La funció tracta d’un periodista francès que busca un bon article musical per fer un reportatge de la història de la música catalana.
A l’escenari el grup de músics,la copla,interpreten sardanes populars i cançons catalanes com “roda ,roda molinet” tocada amb trompeta. A mi la que més em va agradar va ser “El gegant del Pi” tocada amb el contrabaix i ballada amb la colla de caps grossos i gegants de la nostra ciutat.
Per finalitzar ens van convidar a pujar a l’escenari per ballar una sardana i com que tots els nens i nenes hi volíem pujar van haver de triar-ne uns quants .Nosaltres com que estàvem al segon pis i trigaríem molt en baixar no ens van triar.


Daniel Moyano

El palau de la música

El palau de la música

El dimarts vam anar al palau de la música de Barcelona.
Quan vam entrar vam veure una llum amb forma d’aranya també hi havien unes escales molt boniques com les dels palaus antics i una catifa verda molt gran.
H havia una sala molt i molt bonica amb 5 plantes,una a baix,una a dalt,una mes a dalt,una sobre l’escenari a la dreta i una a l’esquerra.
Al sostre hi havia una llum gegant amb molts colors i dibuixos. Era molt preciosa. .
Vam escoltar música antiga i danses tradicionals que un grup de nois i noies ballaven a l’escenari. Un senyor molt simpàtic ens anava explicant tot el que passava. A mi em va agradar molt i penso que als meus companys també. Quan vam sortir ens van donar una xocolatina que com que teníem molta gana ens he la vam menjar pel camí,això si com que som nens educats tots vam llençar el paper a la paperera.

Raul Prados